Ja s’han acabat les falles… però les conseqüències continuen

Sabem que ja han passat diverses setmanes des que es van acabar les falles. Però això no vol dir que els veïns de Tavernes hagen oblidat tot el que s’ha viscut ni les conseqüències que aquestes celebracions han deixat als nostres carrers.
Que siga ja abril no significa que “tot haja passat” i que simplement calga esperar a l’any que ve. Hi ha situacions que mereixen ser recordades, analitzades i, sobretot, corregides.

Efectivament, ja s’han acabat les falles. Deixem de costat, ara com ara, les molèsties patides pels veïns de les zones d’influència de les falles provocades per unes celebracions falleres que no tenen el més mínim respecte per les persones que tenen les seues vivendes als voltants.

Hem patit molèsties a causa de la instal·lació de carpes i infraestructures amb moltíssima antelació, romanent més d’un mes ocupant la via pública.
Hem patit molèsties a causa de la celebració d’actes festius de tota índole sense control dels excessos de so, i el més greu és que alguns afectats han sol·licitat a l’ajuntament la realització de mesuraments i no se’ls ha fet cas, quan és obligació del propi ajuntament.
Hem patit molèsties a causa de la brutícia que en algunes ocasions han provocat les comissions falleres.
Hem patit molèsties en relació a l’autorització d’actes i horaris d’eixos actes de manera abusiva. S’han autoritzat festes a la vesprada i a la nit, i fins a altes hores de la matinada. Que diferent de com es realitza això a Gandia, per exemple: s’autoritza la festa o per la vesprada o per la nit, però no les dues. Allí sí es té en compte el respecte al veïnat.

Podríem posar més exemples, però creiem que no fa falta perquè tots tenim clar del que parlem.

Però hi ha un altre detall digne de menció: les conseqüències que van més enllà de les molèsties puntuals i que acaben generant una degradació urbanística progressiva. Tots veiem com queden els carrers després de les falles: forats, rajoles trencades, paviment danyat… amb la consegüent deterioració i perill per als vianants.

Un exemple molt significatiu del que estem comentant és el centre de la plaça on s’instal·la la Falla La Dula. Durant molts anys —sí, anys— ha estat en una situació verdaderament penosa, pràcticament destruïda.

Ara s’ha reparat. Ha tardat anys, però s’ha reparat. Més val tard que mai.

Però ací sorgeix una pregunta inevitable:
per què eixa reparació del centre d’eixa plaça ha de ser a càrrec de l’ajuntament?
Dit d’una altra manera: si el deteriorament s’ha produït pel mal ús d’uns tercers, per què ho hem de pagar entre tots?

I en eixe “entre tots” també estan inclosos els mateixos veïns que han patit totes les molèsties assenyalades anteriorment.