Mentides, privilegis i falta de control. ¿Què passa amb les falles a Tavernes?

En els últims anys, molts veïns i veïnes de Tavernes de la Valldigna hem alçat la veu davant una situació que, lluny de millorar, s’ha cronificat: la convivència amb determinades activitats vinculades a les falles fora del període estrictament festiu.

I el més greu de tot no és només la situació en si, sinó les MENTIDES —sí, en majúscules— que s’han traslladat reiteradament a aquells veïns que han demanat explicacions, solucions i responsabilitats per part de l’Ajuntament.

Cal recordar una cosa bàsica que sovint es vol difuminar: les falles són associacions privades. I com a tals, han de complir la normativa vigent igual que qualsevol altra entitat o ciutadà.

No estem parlant de la setmana fallera, ni tan sols del mes de falles,si, EL MES. El problema real és tot allò que passa durant TOT l’any:

• Sopars als casals pràcticament tots els caps de setmana
• Celebracions, aniversaris i esdeveniments privats
• Assajos en dies laborables, en horari nocturn
• Ús dels casals com si foren locals recreatius (incloent futbolins i altres activitats)

A tot això cal afegir una qüestió clau: les llicències. Els casals disposen de llicències de tipus B, és a dir, de local social. Això implica limitacions clares que, en la pràctica, no s’estan respectant:

• Consum i venda d’alcohol sense les autoritzacions corresponents
• Emissió de partits de futbol sense llicències adequades (els hostelers de Tavernes tenen la seua opinió al respecte…)
• Activitats de cuina com si foren establiments de restauració
• Incompliment d’horaris
• Problemes d’aforament
• Falta d’insonorització
• Ús de la vía pública quan «ens ve de gust»

La pregunta és inevitable: per què uns sí i altres no?

Per què un veí no pot fer soroll a certes hores, però un casal sí?
Per què un particular no pot muntar un negoci sense llicència, però hi ha espais que funcionen com a bars de facto?
Per què la normativa s’aplica amb rigor a uns i amb permissivitat a altres?

També resulta cridaner que des de l’Ajuntament sovint es mire cap a altres municipis per posar en valor la seua gestió i les seues iniciatives, com es va veure fa poc amb la visita de l’alcalde de Gandia al nostre municipi. Però la pregunta és inevitable: per què en allò que realment afecta la convivència, com les mesures que s’apliquen allí en relació amb les falles —ús dels locals, temps permés de carpes durant el mes de març, horaris de les festes, etc.— no es pren exemple amb la mateixa intensitat? Sembla que en aquests casos, curiosament, no interessa mirar cap a fora.

No es tracta d’anar contra les falles. Es tracta de convivència, d’igualtat davant la llei i de respecte.

Els veïns no demanem privilegis. Demanem el mateix que se’ns exigeix a nosaltres: complir les normes. Açò no es “La Purga” i cadascú fa el que li dona la gana sense conseqüències, ¿que passa si fem tots el mateix?

I sobretot, demanem una cosa molt senzilla: que es deixe de faltar a la veritat i que l’Ajuntament actue amb transparència, responsabilitat i voluntat real de solucionar un problema que afecta el dia a dia de moltes persones.

Perquè la convivència no pot basar-se en excepcions constants ni en mirar cap a un altre costat.

Ja n’hi ha prou.